Sóc

Sóc el que sóc, res més,
sóc sense dubtes, sense por,
sóc el vent que amaga el núvol,
si em recordes, potser demà,
siga per haver-te estimat,
si em fuges, potser avui,
siga per no entendrem.
Sóc un home que naix
al costat de les teues mans,
plegat a la vida dels teus ulls,
sóc un home que mor
lluny de les veritats no dites,
dels vents que no pentinen,
estels perduts al ànima,
boig de somriures perduts.
Sóc, potser sóc poc,
però estime el que sóc.