Arena

Tant de bo el vent
em despullara,
em desposseïra,
em desvalisara,
em desbaratara,
em erosionara,
tant de bo fora arena
per besar la mar,
anar-me en cada onada,
vindre sense tornar,
pintar de blau els meus ulls
amb la seua pell,
emblanquinat de sal,
orfe de terres allunyades,
viure en la claror de les matinades.
Tant de bo la nit
em trobara jugant
amb el vent i la mar
i la foscor no em veguera,
infant acaronat per llunes
pàl·lides en l’aigua infinita.