Les sentires, paraules altives,
paraules certes per callar,
paraules dites per oblidar,
paraules, paraules,
i cregueres en les paraules.
El temps et parlà de moments,
gaudires de la veu i el parlar
acaronat en la certesa
dels dies de somnis i veritats.
La nit fosca i llarga vingué,
i et parlà de sons i cançons
de cordes i mans, d’encants,
m’agrada i marionetes, altres,
i vegueres les paraules cremar-se,
la nit et parlà de l’oblit,
dels llavis que parlaren, lluny de tu,
de les llengües que havien desitjat
les mans en les cordes, els sons,
i sentires el fred sense veritats
l’angoixa de les mentides.
Ara totes les nits són fosques
i pretens veritats en la llum.
